Albert Balasch Montull, professor i poeta, publica Això, la pedra

Albert Balasch Montull, professor i autor de Això, la pedra, reflexiona en aquesta entrevista sobre la necessitat d’escriure, el pas del temps i la importància de l’educació sentimental i estètica. El llibre aplega cinc noves temptatives d’escriptura sorgides després de Quadern del frau (2016) i compta amb il·lustracions de Tia Zanoguera.

Què t’ha portat a publicar Això, la pedra i què hi trobaran els lectors?
El 2016, quan va sortir Quadern del frau, vaig voler creure que ja no havia d’escriure més. Pensava que ja havia endreçat tots els meus textos encetats el 1996 i que, més o menys, ja havia dit el que volia dir com havia pogut.
En aquests darrers deu anys, però, m’han aparegut cinc temptatives més d’escriptura, que conformen aquest volum: tres llibres de versos, uns apunts i una elegia. Si els aplego ara és perquè som al 2026 i m’ha fet il·lusió celebrar els anys d’això que no sé si dir-ne necessitat, vanitat, obsessió o fe. O simplement una prova de vida petita desconcertada.

Al llibre et defineixen com “el poeta de la vida petita”. Què significa per a tu aquesta mirada?
Vida petita desconcertada. Una constatació que som pols en suspensió.

El llibre recull textos escrits al llarg de molts anys. Com ha evolucionat la teva manera d’escriure durant aquest temps?
No t’ho sé dir del tot. Potser hi ha més consciència mètrica i lingüística.

Això, la pedra inclou il·lustracions de Tia Zanoguera. Com ha estat treballar conjuntament i què aporten els seus dibuixos al llibre?
Amb en Tià fa molts anys que ens coneixem. És un enorme pintor que dibuixa de nassos. Tenim una mirada sobre el món molt semblant. De seguida que va llegir Encara belluga, em va enviar els dibuixos i en va fer una animació de la transformació que s’hi mostra.

Quin missatge t’agradaria transmetre als alumnes i famílies de Casp sobre la poesia i la creació?
Ostres, no ho sé. Missatge… crec que cap. Potser que l’educació sentimental i estètica et fa viure una mica més.