El nou currículum, una oportunitat per transformar el Batxillerat
Per fer-ho vam comptar amb la intervenció de diferents ponents, tots ells referents en l’àmbit educatiu a Catalunya.
La presentació va anar a càrrec d’Enric Masllorens, director general de JE, que va fer èmfasi sobre el “projecte de sentit amb la Ciutadania Global” que té Jesuïtes Educació, “un projecte de transformació que comporta mantenir la tradició i més a més actualitzar-nos per la nostra societat del segle XXI. Aquesta transformació respon a la fidelitat creativa de la pedagogia ignasiana, on la figura de l’educador compromès és la gran fortalesa que la possibilita”.
A continuació va tenir lloc una ponència de Ramon Grau, subdirector general d'Ordenació Curricular del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que va participar amb una ponència titulada “L'enfocament curricular al Batxillerat”. Grau, un dels artífexs del nou currículum, va parlar del Batxillerat competencial, posant l’accent en l’aplicació dels aprenentatges en la resolució de problemes en contextos reals. Segons ell, treballar per competències en cap cas elimina els continguts: “Treballar per competències no vol dir oblidar-se dels coneixements, ja que aquests són necessaris per treballar les habilitats. Qualsevol acció competent necessita utilitzar coneixements, que s’interrelacionen amb les habilitats i les actituds per poder aplicar-se en situacions reals”. Aquest marc curricular al Batxillerat pretén que els estudiants aprenguin a donar resposta a problemes diversos i arribar a la universitat sabent pensar críticament, sabent argumentar, debatre, opinar, etc. Per aconseguir-ho la figura de l’educador també ha d’evolucionar.
Taula rodona multidisciplinar
A continuació es va celebrar la taula rodona “El Batxillerat des de diferents àmbits del saber”, que va comptar amb les intervencions de David Bueno, doctor en biologia, professor i investigador de la Secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona; Begoña Román, doctora en Filosofia i professora a la Universitat de Barcelona; Digna Couso, doctora en didàctica de les ciències, professora a la Universitat Autònoma de Barcelona, investigadora en l'àmbit de les STEM i directora del CRECIM i Daniel Cassany, doctor en ensenyament de llengües i literatura, professor a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra.
La professora Begoña Roman, va explicar la importància del Batxillerat pel moment vital de l’alumne -“l’etapa on l’alumne comença a crear la seva identitat i el seu propi projecte vital”- i com l’aprenentatge per competències ajuda a l’estudiant a centrar-se en la recerca de sentit, al compromís de crear la seva pròpia identitat per voler transformar el món. En aquesta etapa, l’alumne hauria de resoldre la pregunta “per a què estudio?” i per resoldre-la “és importantíssim l’acompanyament personalitzat per part dels docents”.
En aquest sentit, el professor David Bueno va afegir que el Batxillerat suposa una època de canvi en els adolescents, on el sistema encarregat de les emocions és molt més reactiu. Per superar-les és bàsica la confiança i la curiositat. Així, segons ell aquest nou currículum “ajuda a despertar la curiositat per aprendre”, perquè els coneixements adquirits serveixen per resoldre problemes reals. El focus ha de ser preparar als estudiants a ser ciutadans corresponsables, crítics, estables cognitiva i emocionalment i que els permeti accedir -si ho desitgen- a estudis superiors. “El focus no ha de ser accedir a estudis superiors”, va sentenciar.
Per la seva banda, la professora Digna Couso va traslladar la seva preocupació per la manca de visió humanista al currículum de ciències, i va exposar una nova valoració per accedir a la universitat més enllà de la nota de les PAU: acreditar voluntariat, redactar una carta d’interessos, etc.
El professor Daniel Cassany va tancar rodona les intervencions posant èmfasi en la importància de la llengua a totes les matèries, i en el paper que hi juguen els educadors/es: “Ensenyar la llengua de la química ho ha de fer un químic. La llengua no només és patrimoni dels professors de llengua, sinó de tots. No s’hauria de veure com més feina sinó com una oportunitat”. També va incidir en la influència externa per a l’aprenentatge de l’alumnat: “Ara l’alumnat pot aprendre més coses fora de l’escola del que aprenia abans. Els docents ens haurem de convertir en mediadors i curadors dels continguts, creant situacions on fer de mediadors amb l’alumnat”, va proposar.
Cloenda a càrrec d’Enric Puiggròs SJ
La cloenda de la jornada va ser a càrrec d’Enric Puiggròs SJ, president de la Fundació Jesuïtes Educació, qui va subratllar que l’escola ha de ser sempre permeable al context per poder donar respostes a la vida. “El nou currículum obre oportunitats i s’integra en un marc de sentit que des de Jesuïtes Educació portem desenvolupant: la Ciutadania Global”-, va concloure.
