10 de febrer de 2023

Dona, nena i ciència

Amb motiu del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, entrevistem la Mireia Biosca, enginyera tècnica en indústries alimentàries i llicenciada en màrqueting i investigació de mercats i professora de química, física, matemàtiques i reptes científics a l’ESO i Batxillerat del Col·legi Claver.  
Imatge
Dona i Ciència_Laboratori_Mireia Biosca

En el vostre centre sempre s'ha valorat molt, en el seu model educatiu, l’ensenyament de les disciplines científiques.

És cert. Per això, durant el curs, organitzem activitats que tenen per objectiu apropar el món de la ciència a l’alumnat.

 

Quines són?

Al novembre vam participar en la Setmana de la Ciència, fent diferents tallers i experiments en l’àmbit intern entre etapes de l’escola. Vam dedicar també sessions especials dins de les matèries científiques i vam assistir a xerrades que la UdL va portar a terme.

L’11 de febrer és el Dia de la dona i la nena en la Ciència. Fem activitats per donar a conèixer, divulgar i promoure el paper de la dona en l’àmbit científic.

Cap al maig, a Lleida hi té lloc la Fira de la Ciència al carrer. Sempre hi participem -tret dels anys de pandèmia. Anem uns quants alumnes dels darrers cursos de l’ESO i Batxillerat a explicar el que fem des del centre i a compartir-ho amb la resta de participants de la Fira.

 

Darrerament heu inaugurat el nou laboratori.

Així, és. I volem transmetre el nostre agraïment a l’AMPA de l’escola, que s’ha involucrat totalment en aquest projecte i ens han facilitat el suport econòmic i logístic per fer possible aquest nou equipament.

 

Però ja teníeu laboratori a l’escola abans?

Sí, des de fa molts anys. El que volíem era fer-lo més accessible a tots els alumnes de l’escola, incrementant i modernitzant les proteccions i elements de seguretat: amb aquesta rehabilitació hem adaptat els espais, els hem fet més amplis i hem facilitat l’accés del material a tots els alumnes, per tal que no només l’alumnat de més edat pogués gaudir dels avantatges del laboratori.

 

A partir de quina edat les nenes i els poden fer ús del nou equipament?

A l’escola, des de ben petits ja podien anar-hi, perquè el nostre projecte educatiu contempla que cal treballar la ciència des de l’educació infantil. Ara, després de la remodelació, ho podran fer de manera més constant, continuada i adaptada.

 

Queda clar que des del Col·legi Claver la formació científica és cabdal. Consideres que la societat demana persones més formades científicament?

Crec que la societat no és que ho demani, és que necessita que la ciutadania tingui una bona base científica, perquè cada cop es descobreixen més avenços científics que cal saber interpretar i, sobretot, perquè la societat actual està davant uns reptes als quals caldrà fer front, com la pluja àcida, el canvi climàtic, l’enginyeria genètica...  Són temes d’actualitat que, sense una bona formació en l’àmbit científic no es poden copsar prou bé. Parlo de la ciutadania, no només de la comunitat científica. En el nostre dia a dia tots ens trobarem que haurem de prendre decisions davant aquests temes. Els hem de saber interpretar.

 

A través de quines matèries i quins espais l’alumnat s’acosta a la formació científica?

Com he dit abans, el Centre aposta per la ciència des de ben petits. A totes les etapes es treballen projectes científics, adaptats, òbviament, a l’edat i nivell del nen i nena. A mesura que els alumnes es van fent grans i van albirant quin pot ser el seu futur acadèmic ens anem especialitzant i incrementem el rigor científic. Fins a finals de l’ESO la ciència la treballem a través de projectes. Això proporciona a l’alumnat una motivació especial, perquè el que intentem és que a partir de situacions quotidianes -com per exemple, per què quan fem una amanida primer hem de posar la sal i després l’oli?-, coses senzilles amb les quals tots ens trobem, a partir d’aquí cal estirar per tal de desenvolupar continguts científics de camps diversos: biomolècules, nutrició, dissolucions, lípids...

 

I això ho feu fins als darrers cursos d’ESO.

Exacte. En acabar aquesta etapa, han de començar a triar el seu itinerari i han de començar a decidir si volen estudiar matèries com la física, la química, la biologia, que ja són més concretes. Aquest any, amb el nou currículum, a Batxillerat hem tingut la gran sort de poder especialitzar-nos més encara, oferint matèries com reptes científics o biomedicina, pels nois i noies que tinguin aquestes inquietuds.

 

La ciència, a més de rigorosa, pot ser divertida d’aprendre?

I tant. Vaig llegir una entrevista a Stephen Hawking on deia que si no podem impedir que la ciència i la tecnologia canviïn el món, cal intentar que aquests canvis es facin en la direcció correcta. I per això cal tenir la informació necessària. Amb això no vull dir que tots hem de saber fer equacions i problemes matemàtiques, però sí nocions bàsiques. Per això, cal enfocar la ciència de manera pràctica, divertida i propera.

 

Això va, en definitiva, en la línia del projecte educatiu del centre.

Exacte. Posem en el centre l’alumnat, que són el futur de la nostra societat. Volem formar els nois i noies perquè siguin crítics i capaços de prendre decisions fonamentades de cara al futur.

Posem en el centre les i els nostres alumnes, que són el futur de la nostra societat. Volem formar els nois i noies perquè siguin crítics i capaços de prendre decisions fonamentades de cara al futur.