Entrevista a Marta Martí, nova directora general de Jesuïtes Gràcia – Col·legi kostka

Sempre es va voler dedicar a l’educació? 

La veritat és que la meva crida vocacional va passar per diferents etapes: des de voler ser arqueòloga, periodista i professora d’anglès. Finalment vaig entendre que mitjançant l’educació podia posar-me al servei dels altres i poder acompanyar als alumnes en el seu creixement personal. 

Quin record guarda de la seva pròpia etapa escolar? 

De tota la meva etapa escolar realment el què em venen al cap son persones: noms i cares. Educadors que em van fer un gran acompanyament tan a nivell acadèmic com personal, la seva transmissió de valors, la seva escolta i el seu treball incansable per a poder “ser bones persones el dia de demà”, compromeses, com sovint ens recordaven...

Que la va motivar a acceptar aquest càrrec com a directora? 

No va ser fàcil prendre la decisió. Però  va ser la confiança en la Companyia de Jesús, l’estima que li tinc a l’escola, el projecte educatiu del Kostka i sobretot les persones que la formen. També soc persona de reptes i tot això va fer que em decidís a posar-me al servei, amb aquesta nova responsabilitat,  de tota la comunitat educativa.

Quina es la seva relació amb els jesuïtes o amb la Companyia de jesús? 

És ben curiós que part de la meva família materna és d’un poble al costat de Manresa: Sant Salvador de Guardiola. Els coneixia de converses a casa però quan hi vaig entrar a treballar va ser quan els vaig conèixer en la seva profunditat i haig de dir que m’identifico amb la seva mirada entorn l’educació per millorar el món i fer-lo més just, la vocació al servei als altres i l’espiritualitat i pedagogia ignasiana.

Com viu vostè la seva fe? 

La fe és un do de Déu i que s’ha de viure amb plenitud. Entenc aquesta plenitud des de dues dimensions i no es pot entendre l’una sense l’altre: la més personal i la comunitària. 

Com creu que es pot transmetre avui l’espiritualitat ignasiana en un context cada cop més divers i secularitzat? 

Jo crec que l’espiritualitat ignasiana es pot transmetre avui sobretot amb la manera de fer i d’estar. En un món tan divers i sovint secularitzat, no es tracta tant de parlar molt de Déu amb grans paraules, sinó de viure amb senzillesa valors que són molt humans i universals: l’escolta, la recerca del sentit, l’atenció a l’altre, el compromís amb la justícia...

Al cap i a la fi, el "més ignasià" (Magis) és ajudar cadascú a “trobar Déu en totes les coses”. I això vol dir a aprendre a mirar la vida amb profunditat, a no quedar-se en la superfície, a fer silenci, a fer-se bones preguntes i a discernir què és el que realment ens ajuda a créixer com a persones.

El llenguatge de l’espiritualitat ignasiana pot arribar a tothom, creients i no creients, perquè toca experiències humanes comunes: buscar, decidir, estimar, servir. Potser el que hem de fer és precisament oferir espais i experiències (de silenci, de servei, de reflexió...) on cadascú pugui posar nom a allò que viu, des de la seva pròpia mirada.

Quins son els reptes als que s’enfronten les noves generacions i com podem ajudar-los des de les escoles?

Les noves generacions tenen reptes molt grans i molt concrets. Viuen en un món ple d’estímuls i de pressa, amb la pressió de les xarxes socials, la incertesa del futur i la necessitat constant de “ser algú”.  Són nois i noies que es troben amb dificultats per gestionar les emocions, per posar límits i per donar sentit al que fan.

Des de les nostres escoles, el que podem oferir és acompanyament: un espai segur on se sentin escoltats i valorats. Es tracta d’ajudar-los a conèixer-se, a reconèixer els seus dons i les seves febleses, i a descobrir que el seu valor no depèn només dels resultats acadèmics o de la imatge que projecten.

Alhora, crec que és important donar-los experiències que trenquin la bombolla: el contacte amb la realitat social, el servei als altres, el treball cooperatiu… Tot això els ajuda a entendre que viure no és només mirar-se el melic, sinó obrir-se i comprometre’s amb el món.

En resum: acompanyar-los a créixer per dins i donar-los eines per viure amb sentit i responsabilitat enmig d’aquest món tan complex.

Què en pensa de les relacions socials i la tecnologia?

Penso que la tecnologia és una eina que ens ajuda molt en alguns casos. Quan tenim amics o familiars que viuen lluny, és un goig poder parlar amb ells i veure’s ni que sigui a través d’una pantalla. Ara bé,  la construcció de relacions entre les persones no l’entenc només amb tecnologia. És vital la “presencialitat”. Som éssers socials i per tant comunicatius. La bona comunicació és aquella en la  que hi ha presència, que hi ha escolta, que hi ha matisos en el to de veu, que hi ha mirada. Crec fermament que és la única manera de construir una comunitat de veritat. I més en el sector educatiu. Tots recordem com va ser l’aprenentatge online de fa uns quants anys...

QUESTIONARI FINAL: 

Com li agrada desconnectar: 

Amb un bon llibre entre les mans, escoltant música, amb un bon sopar amb família i amics o viatjant. 

Cançó preferida: 

Pregunta difícil. En tinc moltes i de diferents estils però avui em quedo amb:

“For once in my life” de Frank Sinatra

“A Sky Full of Stars” de Coldplay

Llibre o pel·lícula a recomanar: 

El demonio y la señorita Prym de Paulo Coelho

Lloc on viatjar: 

Si em voleu trobar, busqueu-me a Londres, la Toscana o Annecy.