Entrevistem el Sr. Jordi Ollé Rigol, nou director general de l'Escola Jesuïtes Sarrià-Sant Ignasi.
El Sr. Jordi Ollé, és antic alumne de l'escola d'Hostaleria i Turisme del Sant Ignasi. La seva trajecòria professional a l'escola es va iniciar el 2011 com a docent i responsable de formació en centres de treball per als cicles formatius. Posteriorment va assumir la coordinació de l'àrea d'Hostaleria i Turisme i, des del 2019 fins el curs passat, va assumir la direcció dels Estudis Professionals de Jesuïtes Sarrià.
Sempre es va voler dedicar a l’educació?
En etapes professionals anteriors sempre m’he dedicat a acompanyar i coordinar equips de persones en el seu creixement personal i professional. Arribat el moment, vaig sentir que l’educació era allò que realment donava sentit al que volia fer amb la meva vida. Poder acompanyar els joves en el seu camí, veure com aprenen, com creixen, com descobreixen el món… Dedicar-me a l’educació era la meva vocació.
Quin record guarda de la seva pròpia etapa escolar?
Són records plens d’emocions. Recordo amb estima alguns mestres que, més enllà d’ensenyar-nos matèries, t’escoltaven i et feien sentir important. L’escola va estar plena de descobertes, amistats i aprenentatges que encara avui ressonen dins meu.
Com va arribar a aquesta escola?
Recordo amb il·lusió el primer dia que vaig trepitjar els passadissos com a alumne del Sant Ignasi, al setembre del 1992. Llavors vaig començar els estudis d’Hostaleria dins un model de formació professional molt diferent a l’actual, ple de reptes i oportunitats de futur. Al 2011 m’incorporava de nou com a docent a Estudis Professionals fins a dia d’avui, en què he dut a terme diferents responsabilitats, la darrera com a director d’Estudis Professionals al Sant Ignasi.
Què el va motivar a acceptar aquest càrrec com a director?
L’oportunitat de contribuir activament en la transformació educativa que ja fa temps que impulsem a les escoles jesuïtes. Sempre he cregut en una educació que posi l’alumne al centre i que l’ajudi a créixer no solament acadèmicament, sinó també com a ciutadà. M'agradaria poder ajudar a fer realitat aquesta mirada, acompanyant l’equip docent i tota la comunitat educativa en un camí compartit cap a una educació més humana, més compromesa i més connectada amb els reptes del món actual.
Com creu que es pot transmetre avui l’espiritualitat ignasiana en un context cada cop més divers i secularitzat?
Des del cor, des de la vida viscuda amb sentit. En un món canviant, el més important és oferir espais en els quals cada persona pugui aturar-se, escoltar-se i preguntar-se qui és i cap a on vol anar. L’acompanyament no és només cosa de l’escola, sinó que és un projecte de tota la comunitat, i aquí l’ajuda de l’AMPA és fonamental. Gràcies al seu suport i implicació podem crear aquests espais de diàleg i de cura que arriben a totes les famílies i joves, reforçant així els valors que des de l’escola volem transmetre.
Quins són els reptes als quals s’enfronten les noves generacions i com podem ajudar-los des de les escoles?
La rapidesa amb què canvia tot, la pressió de les xarxes socials, la crisi ambiental, i també la necessitat de trobar un propòsit enmig d’un món complex, són alguns dels reptes actuals. És essencial educar en la responsabilitat, la solidaritat, la justícia social i la cura de la casa comuna. Al Sant Ignasi, el nostre paper és acompanyar per afrontar aquests reptes: fomentant el pensament crític, la capacitat d’adaptació, l’autoconeixement i les diferents habilitats emocionals.
Com es pot garantir que l’escola sigui un espai inclusiu per a tot tipus d’alumnat i famílies?
La diversitat és clarament una riquesa per a tots, i el nostre repte és crear un ambient en què tothom pugui ser ell mateix, sense por ni barreres. Significa escoltar de forma sincera, adaptar-nos a les necessitats de cadascú i caminar al costat de les famílies i alumnes. Al Sant Ignasi creiem en una escola que es converteix en una veritable comunitat, en la qual tothom té un espai, una veu i un cor obert per compartir.
Les escoles jesuïtes han estat sempre compromeses amb la justícia social. Com es continuarà treballant aquest aspecte en el seu projecte?
Com no podria ser d’altra forma, cada dia ens impliquem perquè aquest compromís segueixi viu i present. Des de l’acompanyament de famílies i alumnat, amb l’ajuda de l'AMPA i la gran col·laboració de l’Associació d’Antics Alumnes un cop els alumnes deixen l’escola quan finalitzen els seus estudis. Volem seguir avançant perquè els nostres alumnes siguin futurs ciutadans i agents de canvi, conscients de les desigualtats que hi ha al món.
Quina és la seva gran il·lusió per a aquesta etapa com a director?
M’engresca poder seguir avançant conjuntament amb tot l’equip de persones que conformen el Sant Ignasi i la seva comunitat educativa, famílies, alumnes... creant comunitat per construir un projecte viu, que s’adapti als reptes d’avui, projecti els del demà i que sigui fidel als valors que ens defineixen com a escola jesuïta.
Aquesta escola compta amb un campus d’FP, quines iniciatives es duran a terme per potenciar aquests estudis?
A Jesuïtes Educació volem que la Formació Professional sigui una porta oberta al futur dels joves, connectada amb les necessitats que el sector empresarial requereix en cada moment. Per això al Sant Ignasi des de fa temps impulsem aliances amb empreses i institucions que ajuden en aquest sentit. Des del model actual de LaNovaFP apostem per l’aprendre fent, per acompanyar l’alumnat en l’emprenedoria, la innovació i els diversos projectes, reptes i seminaris interdisciplinaris que els desperten vocacions i talents. Actualment, amb presència a 7 famílies professionals i 16 cicles formatius, entenem els estudis professionals de la nostra escola com una manera de construir futur amb sentit i passió.
Quines són les línies de futur del Sant Ignasi?
El Sant Ignasi mira contínuament al futur amb il·lusió i compromís, avançant sense defallir per una escola viva, acollidora i transformadora. Volem acompanyar l’alumnat perquè pugui esbrinar i descobrir qui és i què pot aportar al món. Apostem per metodologies actives que segueixen donant sentit al que aprenem i ens ajuden a créixer com a persones. Escoltem l’alumnat i famílies per construir plegats. Transformem els espais d’aprenentatge i aules per fer-los més sostenibles. Tot això sense deixar de tenir cura del nostre entorn amb una mirada esperançada.
Qüestionari final:
M’agrada passejar i trobar temps per a mi. Trobo pau compartint estones senzilles amb les persones que estimo. M’agrada la numismàtica i aprofito moments de lleure per dedicar-hi una bona estona.
En tinc algunes, però si n’he d’escollir una, em quedo amb This is me, de Keala Settle.
The Greatest Showman i Los Miserables són molt més que musicals per a mi; són veritables viatges emocionals que parlen de la lluita per ser estimats tal com som.
Tot i que en serien molts, un dels viatges que recomanaria és una ruta pels pobles i viles d’Astúries... Cudillero, Luarca, Taramundi... Són llocs que no solament es visiten... es viuen i es recorden.