No ha estat només un viatge al passat, sinó un pelegrinatge ple de sentit. Durant quatre dies, 79 alumnes de Jesuïtes Educació han recorregut espais on la humanitat es va trencar, en una experiència educativa i vital que busca donar respostes al present i interpel·lar el futur. Tal com escrivia Viktor Frankl: “Quan no podem canviar una situació, ens desafiem a canviar-nos a nosaltres mateixos”.
El primer dia van caminar pel gueto de Podgórze, on van conèixer la història de Tadeusz Pankiewicz, el farmacèutic que va salvar vides des de la Farmàcia de l’Àliga. La jornada va acabar amb un videofòrum de La llista de Schindler, que va obrir una pregunta central per a tot el viatge: quin és el preu del coratge?
Una de les experiències més impactants va ser l’escolta del testimoni d’una supervivent, una veu que esdevé símbol de resistència i lliçó de resiliència. També van visitar The Labyrinth, l’obra de Marian Kołodziej, un recorregut artístic i espiritual pels límits del dolor i la transcendència.
La visita al camp d’extermini va ser, sens dubte, un dels moments més durs i significatius. Amb les paraules de Primo Levi molt presents —“Penseu que això ha passat: us confio aquestes paraules”—, els alumnes van viure una jornada de silenci, memòria i compromís, per denunciar la ceguera moral i honrar les víctimes que van mantenir la seva humanitat enmig de l’horror.
Després de la duresa, la tarda es va dedicar a la reconciliació: amb un mateix, amb els altres, amb el món i amb Déu. A través de la música, el silenci i la reflexió, van intentar “cosir” simbòlicament el somni trencat de la humanitat a través del perdó i l’amor.
L’experiència també ha inclòs espais de debat i reflexió sobre la “banalitat del mal”, el concepte de Hannah Arendt que explica com persones aparentment normals poden cometre crims atroços per obediència i manca d’esperit crític. Davant d’aquesta realitat, l’experiència proposa el camí del compromís actiu contra la injustícia, inspirat en el testimoni de Dietrich Bonhoeffer.
L'alumnat torna a casa amb la motxilla plena de noms, històries i preguntes. Sobretot, una que els acompanyarà sempre: a favor de qui i de què vull viure? Perquè la memòria no és només recordar el passat, sinó construir, des del present, un futur més humà i més just. Mai més.
